Botamarges i cross baix montgó

 

Vaja cap de setmana d'emocions i alegries que hem tingut. Han sigut dos reptes que portàvem marcats en el calendari des de principis d'estiu i per aixo han estat preparats a consciencia per a
poder donar el màxim en cada competició.

 

Cross baix Montgó

El diumenge pel mati es va celebrar el conegut cross del baix Montgó on s' uneixen les poblacions de Xàbia en Jesús pobre. Es una cursa que els més veterans la califiquen com a complicada degut pel terreny per on transcorre i damunt el desnivell sempre va mirant cap a dalt per aixo es molt important reservar energies per tal d'afrontar els 13.9 km.

 

Per a la gran majoria dels nostres corredors era el debut en eixa distància i aixo ja feia que fóra especial, desprès de mesos d'entrenaments arribava la data esperada: 6 d'octubre.

De la cursa destaquem la progressió d'Antonio adelantant en els últims quilometres a un bon numero de corredors, la força en la que van acabar el grupet de cinc corredors ( Jaime, Marisa, Robert, Mila i José) controlant les energies en tot moment per acabar a tope en les ultimes pujades que encaraven Jesús Pobre.

 

A la fi tots van conseguir l'objectiu que era acabar i a mes disfrutant de la cursa. Ara a pensar en nous objectius. A tots ells enhorabona! 

 

 Que grans que son! Tots pasen adelantant als altres corredors

 

Els resultats:

 

P. Gral	Nom	P.Cat	Categoria	Temps Oficial	Temps Real	T/Km
53	PERLES LLOBELL, ANTONIO	32	Senior masc	1:04:34	1:04:28	04:38
276	VILLAPLANA CORTÉS, JAIME	137	Senior masc	1:19:55	1:19:43	05:44
309	MARCO MARTI, MARISA	6	Veterans B fem	1:22:56	1:22:42	05:57
326	FRAU VIVES, ROBERT	149	Senior masc	1:24:11	1:23:57	06:02
327	ORTEGA VALLEJO, MILA	7	Veterans B fem	1:24:12	1:23:58	06:03
365	MARCO MARTI, JOSE MANUEL	109	Veterans A masc	1:28:05	1:27:52	06:19

 

Botamarges

 

El disabte 5 es celebrava la ja mitica prova de muntanya de botamarges amb mes de 3000 metres de desnivell positiu acumulat.

A Forna vam anar Angel i jo. Angel es presentava ja per segona volta a  la prova, i després de tot un estiu preparan-se la prova amb setmanes d'entrenament molt dures es en les cames afrontava la prova per a marcar un objectiu clar: baixar la marca anterior de l'any passat que era de 08:30:00.

Angel va començar la prova amb molta energia i en bon ritme. Tot anava perfecte i rodat fins que a partir del quilòmetre 35 començava a notar-se que les cames se li carregaven cada vegada més i mes, fins que abans d'arribar a l'avituallament previ a Benirrama sofrix una forta rampa a les cames i l'impedeix continuar. Una llastima, ja que en eixe moment estava millorant en 30 minuts el registre de l'any passat on de segur que hauria baixat de les huit hores en meta. Ara toca alçar-se i buscar nous objectius.

 

I per la meua part dir que va ser el meu debut en una distància "ultra", que vaig passar els dies previs
amb molts nervis de vorer com eixiria la cursa i de si acabaria o no. Els ànims de la gent propera feia encara que no els poguera defraudar per aixo la cursa era un repte molt seriós per a mi. L'únic objectiu que en vaig marcar era el d'acabar la cursa de la manera que fora i meu vaig agarrar al peu de la lletra, els primers 30 quilòmetres vaig anar molt còmode, pràcticament no vaig patir i aixo que teníem el punt més alt pel quilometre 20, les vistes eren impresionats. Tot anava perfecte fins que a partir d'anar encarant la tercera ascensió de cara a Benirrama hem va començar a fer mal la panxa degut a tota la mescla de begudes isotoniques, aigua i gels que ja m'hen havia pres alguns. 

 

 

A partir d'ahi tot va ser patiment quan vaig arribar a Benirrama vaig decidir baixar el ritme i anar poc a poc, ja que encara hem quedaven 20 quilòmetres i estava prou debil. Vaig afrontar l'ascensio cap a les antenes molt a poc a poc sempre reservant energies, perque sabia que encara hem quedava molt. 

 

Com vaig poder vaig arribar a Adsubia -!Vinga que només et queden 9 quilòmetres!- hem deia la gent. Veia el perfil i només quedaven tres ascensions pero amb poc desnivell. A partir d'ahi ja no tenia ni forces per a caminar lo de córrer ja era  impossible. Faltant 5 quilometres per a meta vaig decidir sentarme i descansar uns 10 minuts, estava extasiat, no tenia un gram de forces. Interiorment vaig pensar nomes queda un esforç, aixina va ser molt lentament anava avançant pas a pas, cada volta m'adelantaven mes corredors que volien que m'enganxara a ells i hem portaven al seu ritme, però jo no podia. Ja es veu el castell, ja estic prop!! Només hem queden 2 quiloemtres, poc a poc vaig anar avançant fins que despres de pasar pel costat del castell de Forna i vore ja la meta vaig baixar fins el poble, ja estava fet ara només quedava disfrutar del moment. 

 

Els  ultims 500 metres de repent vaig començar a correr com si no estiguera cansat, però quan hem vec a l'entrada del poble a Marisa, Jaime i a Jose només hem queda que somriure i córrer un poquet mes rapid per arribar a meta. Si han caigut els 63 quilòmetres!! En un temps de  10:45:23. He patit com mai però la recompensa ha valgut la pena. Unaltra volta i ja van unes quantes els membres d'aquest equip m'han  demostrat que valen molt i que ens ajudem els uns als altres per tal de  traurer la rabia i el millor de nosaltres mateixos per fer el repte que ens proposem.

AMUNT ENGANXA'T!!